A finals de desembre de l’any 2013, vaig tenir el gust de participar en una estada de meditació a la vall de San Úrbez, a l’Aragó.

Allà hi havia la persona que havia construït el refugi, i que ara el regentava juntament amb la seva dona.
Aquest home es trobava en una situació molt invalidant ja que no podia aixecar els braços. Em vaig prestar a visitar-lo si ell hi estava d’acord, i va acceptar encantat.
Després d’una hora i mitja de treball pacient, va poder alçar els braços per fi. Mentre fèiem una infusió, em va explicar que deu anys enrera havia tingut aquest mateix problema i un francés que passava uns dies al refugi li havia solucionat en 10 minuts. Evidentment, em vaig quedar de pedra. Afortunadament, encara en conservava una tarja. Es deia Claude-Yves Pelsy.

Només d’arribar a Figueres m’hi vaig posar en contacte per veure si feia formació. “Sí”, va dir, content i encuriosit que el truquessin de tan lluny. “Les clases comencen a París el proper setembre. Ara mateix t’envio el temari.“

Mentre no arribava el setembre, tenia mig any per posar-me al dia de francés. Mentrestant, també em mirava el temari de la formació amb fascinació i incredulitat: Es tractava d’una teràpia manual i en canvi la major part dels continguts parlaven d’embriologia, filogenética, física quàntica, hologrames, física de l’aigua…

Claude-Yves ha concebut aquesta técnica després d’amarar-se dels coneixements de l’osteopatia, l’homeopatia unicista, l’energètica xinesa, i la microkinseiterapie. Però el funcionament de la técnica en sí no té a veure amb cap de les anteriors: es tracta d’un veritable salt quàntic en quant al concepte de treball. En Psychonomie/Symbionie les mans no fan força ni escolten els teixits, sinó que actuen com antenes sobre uns punts que tenen un valor simbòlic. El resultat és instantani i dóna la possibilitat de finalitzar una sessió en 10 minuts.

La idea abstracta de base és que cada part del cos executa una funció sobre la base d’uns plans i una informació. Però a vegades aquesta informació sembla perdre’s, provocant una disfunció. El que fa la Symbionie és restitutir el teixit amb aquesta informació. Çom ho fa?, Per mitjà d’una sèrie de passos simbòlics que tornen a connectar el teixit amb la font original de la informació.

Es diu que la Psychonomie/Symbionie és una osteopatia de tercera generació, però això no es diu simplement per la seva emprempta d’avantguarda, sinó perquè desborda, en quant a ventall de possibilitats, els límits de l’osteopatia tradicional. Amb aquest concepte de treball, la tècnica té accés a unes àrees fins ara inexplorades; restauració de les mucoses, d’epitelis, de plexes nerviosos, del teixit perineural, …i molt més.

Assisitir a les clases de Calude-Yves és un veritable privilegi, per la gran planifiació, pel rigor Intel.lectual, per la presentació, per la dicció, … i per com t’aproxima a la ciència que s’està fent ara mateix.
És una persona que intercanvia impressions amb Luc Montagnier (premi nobel de medicina 2008) i que està en contacte permanent amb Marc Henry, el màxim exponent de la física de l’aigua a França.

Aquí a Catalunya aquesta técnica és molt desconeguda. Actualment, s’ensenya i es practica a França, Canadà i Alemania. Claude-Yves es va trobar amb què a Canadà, poc després d’iniciar-hi la formació, se li va prohibir l’ús de la paraula Psychonomie perquè l’inici Psyhc, deien, es prestava a confusió amb les teràpies psicològiques. De cop, es va trobar en una situació incòmode. Actualment la web del CESP alterna les dues designacions: Symbionie i Psychonomie.

Tot i que el projecte de Claude-Yves és grandiós en quant a quantitat i qualitat, sempre que ens veiem veig que recorda de manera entranyable l’anècdota de San úrbez, perquè li recorda els seus inicis.